Resultats de la cerca

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión, La canción del…

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del…

L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida  Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…

Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…

Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

Es formà musicalment al Conservatori d’Oviedo, on obtingué el títol superior de piano 1970 i, posteriorment, els d’harmonia, contrapunt, fuga i composició 1978 Parallelament estudià història a la Universitat d’Oviedo, en la qual es doctorà el 1976 L’any 1972 s’incorporà al cos docent de l’esmentada universitat i, el 1982, hi obtingué la primera càtedra d’història de la música de la universitat espanyola El 1988 passà a la Universidad Complutense de Madrid, en la qual dirigeix l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales ICCMU i, des del curs 1997-98, l’especialitat d’història i ciències de…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…

fill de mare catalana i pare colombià Encara infant, emigrà amb la seva família a Colòmbia, i s’establí a Barranquilla El 1939 se n'anà als EUA, i es formà artísticament a Boston 1939-40, on estudià al Museum of Fine Arts School i féu també algunes exposicions Fou nomenat vicecònsol de Colòmbia a Barcelona, on amplià la seva formació a la Llotja i al Reial Cercle Artístic i completà la seva formació amb estades a capitals europees Tornà a Colòmbia el 1944 i aviat hi guanyà un gran prestigi Ensenyà a l’ Escuela de Bellas Artes de la Universidad Nacional de Bogotá, on, més tard, fou rector en…