Resultats de la cerca

Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Llicenciat en ciències econòmiques, estudià també sociologia, grafisme, fotografia i cinema El 1973 fundà el Grup Obert de Disseny amb Joan Reig, Josep Rigol, Enric Cusí i Carles Jover Fruit d’aquesta experiència foren alguns curts 1974-75, un dels quals, Olvidar esas horas 1974, participà en certàmens internacionals El 1976 crearen la productora Imatge Comunicacions, SA IMATCO, SA, per a la qual rodaren Madison 1977, premi Sant Jordi de cinematografia 1978 al millor curt espanyol, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna 1978, que rebé el primer premi al Festival de…

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i…

Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…

Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novelles Guia-mapa de Gabriel Arcanjo 1961, la seva primera obra, Madeira feita de cruz 1963, Fundador 1969, A casa da paixão 1977, Tebas do meu coração 1974, A força do destino 1977, A república dos sonhos 1984, A doce canção de…

Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de…

Vida Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión 1905 A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film , sense càmera, dibuixant directament sobre la pellícula, fotograma a fotograma Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre…