Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…
,
Pere Apià
Astronomia
Cartografia
Geografia
Nom humanístic del cartògraf, cosmògraf i astrònom alemany Peter Bennewitz o Bienewitz, que estudià a Viena i fou professor a Ingolstadt.
Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley
Cristòfor de Virués
Portada d’El Monserrate segundo, de Cristòfor de Virués (reed. 1602, Milà)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic…
,
Martí Domínguez i Romero
![](/sites/default/files/media/FOTO/277612.jpg)
Martí Domínguez i Romero
© Grup 62
Biologia
Literatura catalana
Biòleg i escriptor.
Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon 1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…
,
jusnaturalisme
Història
Corrent ideològic iniciat per Grotius i basat en els principis del naturalisme humanístic de la Reforma que marcà la praxi política del segle XVIII.
Émile Cartailhac
Historiografia catalana
Prehistoriador i antropòleg occità.
Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Historiografia catalana
Historiador i escriptor humanista, notari i arxiver reial de Barcelona.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30 i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans iniciats en el regnat d’Alfons IV…
Joan Abelanet
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
Francesc d’Assís Galí i Fabra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…