Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Castell de Tragó (Cabó)
Art romànic
El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe Sanç de la Seu d’Urgell El document va…
una vegada
Folklore
Locució que hom utilitza en començar una narració, un conte, etc, indicant un cert temps passat, una època distinta de l’actual.
Correspon a la locució en aquell temps , mítica i de les paràboles
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…
,
fil d’Ariadna
Electrònica i informàtica
Sistema d’enllaços, generalment de les pàgines web, que permet navegar per les pàgines visitades indicant la ubicació actual dins de l’estructura de pàgines.
En anglès, s’empra el terme breadcrumb , inspirat en el rastre de les engrunes de pa que permet desfer el camí En català, en canvi, el terme s’inspira en el fil que Ariadna deixà a Teseu per guiar-lo en el laberint del Minotaure
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
aigua oxigenada
Farmàcia
Química
Compost de fórmula empírica H 2
O 2
(peròxid d’hidrogen), que tendeix a descompondre’s en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolarant i antisèptic.
Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…