Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
Sant Martí de la Serra de Capella
Art romànic
Situació Detall de l’interior del semicilindre absidal, amb les dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada ECSA - FX Mingorance L’ermita de Sant Martí, actualment en ruïnes, s’emplaça sobre un penya-segat de la serra de Capella, a la riba esquerra de l’Isàvena des d’aquest indret es domina perfectament tota la vall del riu i la població de Capella Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852733 Des de Capella, es travessa l’Isàvena i s’agafa el GR-1 seguint el curs del riu en direcció a ponent Uns metres més endavant, s’abandona aquest camí per seguir-ne un altre que travessa els camps de…
Els condrictis holocèfals: quimera
Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
Els ofidiformes
Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilamulaca
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, que deixa veure només la seva estructura romànica a les finestres de doble esqueixada Arxiu Gavín Vilamulaca, poble dels baixos Aspres, és situat a la dreta de la ribera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp L’església de Sant Julià i Santa Basilissa és al centre de la població Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 35’ 22,2” N - Long 2° 50’ 24” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la carretera N-9, o bé per la D-37 Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a mà dreta l’encreuament de la D-2, que va de Vilamulaca a Sant Joan la Cella PP Història Hom…
esòcids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels clupeïformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat, el musell aixafat, la boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap i les dents molt robustes i inserides en els premaxil·lars, intermaxil·lars, vòmer, palatins i llengua.
Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans
Sant Quintí de Mediona
Sant Quintí de Mediona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…