Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Martirologi d’Ató (Ms. 128b)
Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…
Oleguer
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.
És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la…
Miquel Ramon Ferrà i Juan

Miquel Ramon Ferrà i Juan
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola…
conreu transgènic
Agronomia
Planta que conté gens que s’han inserit de forma artificial i no a través d’un procés de polinització.
La seqüència de gens inserida artificialment anomenat transgèn pot procedir d’individus de la mateixa espècie o d’una altra, com per exemple en el cas del blat de moro Bt Un altre conreu transgènic és la soja tolerant a l’herbicida glifosat
incrustació i muntatge d’objectes
Electrònica i informàtica
Estàndard per a inserir, dins dels documents propis d’una aplicació, objectes creats per altres aplicacions.
Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf, els quals s’han compost a…
Traumatisme i cos estrany a la laringe
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…
dispositiu intrauterí
Medicina
Dispositiu de plàstic o de metall que, inserit dins l’úter, constitueix un antinidificant mecànic que impedeix la implantació de l’òvul.
De forma molt variada en anell, espiral o en T , hom l’introdueix plegat per a poder passar a través del coll de l’úter i dipositar-lo dins de la cavitat uterina, on es desplega i adopta la seva forma distesa, tot deixant uns fils en la vagina perquè hom pugui comprovar-ne la presència i retirar-lo en cas necessari Les complicacions que provoca rebuig, infecció, hemorràgies són mínimes Presenta una eficàcia en un 98% de casos
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del segle IX La…
manxeta
Periodisme
Anunci de mida petita, generalment de l’amplària d’una columna, inserit a la premsa i que destaca per la taca de tinta que implica.
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps