Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit…
Sever d’Antioquia
Cristianisme
Teòleg i polemista, una de les principals figures del monofisisme.
Estudià a Alexandria i Beirut Monjo i prevere, fou enviat, el 509, a Constantinoble per protestar per les persecucions contra els monofisites, on restà tres anys i es guanyà l’amistat de l’emperador Anastasi I Esdevingut patriarca d’Antioquia, el 512, fou favorable a l' Henōtikón El 518, deposat per l’emperador Justí, fugí a Egipte, on tingué una gran influència doctrinal i on dugué una gran activitat literària durant deu anys Tornat a Antioquia, freqüentà Constantinoble, on amb la protecció de Teodora , muller de Justinià, treballà activament per la causa monofisita fins que,…
Teodora
Teodora amb la seva cort en un mosaic bizantí de San Vitale de Ravenna
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la…
Hèrcules
Mitologia
Nom llatinitzat del déu Hèracles.
Es relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí segles II o III,…
Albert Saisset
Literatura catalana
Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.
De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas…
,
comunió
Cristianisme
Recepció del sagrament de l’eucaristia.
Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, segle II i als presos segons les actes dels màrtirs des del segle III Als segles IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al segle XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins…
Fernando de Llanos
Pintura
Pintor.
Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els…
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…