Resultats de la cerca

És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…

L’ ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits L’ ecografia abdominal , que és l’ecografia…

Es presenta preferentment a l’edat adulta i en el sexe femení La infecció bacteriana de les parets vesiculars és precedida sovint de l’obstrucció calculosa del conducte cístic, la qual, en provocar un estancament de la bilis, en constitueix un excellent medi de cultiu Els bacteris enterococs, colibacils, estreptococs, etc atenyen la bufeta biliar per via canalicular des de l’intestí, per via hemàtica o per via limfàtica Hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes poden ésser catarrals, flegmonoses o gangrenoses i es caracteritzen per l’aparició, en forma progressiva o sobtada, d’un…

És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina Tanmateix, però, en…

Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent en una zona de…

Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristallització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això sigui signe de…

L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària Ateses les característiques innòcues d’…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

El dolor pèlvic és una sensació subjectiva desagradable que es percep a la part més baixa de la cavitat abdominal, delimitada per les estructures òssies que constitueixen la pelvis Aquest terme es refereix al dolor que es presenta en qualsevol moment, sense relació particular amb la menstruació ni amb les relacions sexuals La presentació del dolor pèlvic exclusivament durant la menstruació o dismenorrea i el desencadenat pel coit o disparèunia són descrits a part El dolor pèlvic és un dels símptomes més freqüents de les malalties de l’aparell genital femení, però també pot ésser causat per…