Resultats de la cerca

Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil  1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…

Influït per l’expressionisme alemany Trakl, Heym i capdavanter de la revista “De Vrije Bladen” 1926, desenvolupà un estil d’una gran expressivitat vitalista en la seva obra crítica i poètica La seva lírica sorgeix de la tensió entre les nocions d’amenaça de la guerra i de la fragilitat de la pròpia vida Paradise Regained , 1927 poemes La meditació posterior sobre la mort i els fonaments i la possibilitat de futur de la cultura europea occidental és expressada en un estil elegíac Porta Nigra , 1934 poemes Escriví encara assaigs De anatomische les , ‘La lliçó d’anatomia’, 1926…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa ,…

Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…

A la base d’una edició crítica hi pot haver l’original autògraf o arquetipus o l’edició revisada per l’autor, o una sola còpia posterior, o bé diverses còpies Es tracta, en el primer cas, de donar la forma original reproduint-la escrupolosament en el segon, reproduint la còpia única, introduïdes, però, les correccions essencials conjecturades per l’editor i en el tercer, l’editor utilitza la crítica externa i interna per a detectar els errors que puguin contenir les còpies útils per a reconstruir el text Qualsevol edició crítica descriu prèviament, en una introducció, les còpies ordenades per…

Catedràtic del departament de lingüística i traducció a la Universitat de Mont-real Les seves principals línies de recerca, emmarcades en l’Observatory of Meaning-Text Linguistics OMTL, són la lingüística del significat i el text, la semàntica, l’organització comunicativa de la llengua, la sintaxi de dependències, la lexicografia francesa i general i la generació textual És l’autor de la teoria sentit-text i, d’entre les seves nombroses publicacions, destaquen la lliçó Vers une Linguistique Sens-Texte 1997, el Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain 1999…

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota…

L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l' opéra comique Lunnaja noc' 'La nit del clar de lluna', i vaudevilles , algun d’ells molt famós Excellí en la composició de cançons, entre les quals destaca El rossinyol 1823, amb text d’Anton Del’vig Aquesta romança va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de…