Resultats de la cerca

Situació Vista del costat nord-est, la part més genuïna de l’edifici, que conté la porta primitiva i la que es va obrir més tard a l’absis de llevant ECSA - JA Adell Singular església, formada aparentment per dos absis enfrontats, bé que de distinta època ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Bartomeu es dreça al sud-oest del poble del Torricó, als afores de la vila i vora la carretera local que du a la Melusa, per on passa la N-240 de Lleida a Osca i la línia de ferrocarril Mapa 31-14 358 Situació 31TBG841306 S’hi accedeix per una pista, en uns 2 km, que surt a ponent del Torricó JBP-JAA Història…

Situació Aquesta capella es troba situada al bell mig del llogarret homònim Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 92,4 —y 75,0 31 TCG 924750 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Abans d’arribar a aquest poble, al peu de la mateixa carretera hom trobarà el poble de l’Espà La clau és guardada en una casa propera a l’església RVL Història L’església de Sant Andreu de l’Espà fou parroquial des de la seva construcció situada dins l’àmbit territorial de l’antic comtat de Cerdanya…

Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…

Situació Vestigis de l’absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan L’església de Santa Maria es dreça al veïnat de Camps, petit nucli habitat estès a la banda nord-occidental del terme Long 1041’24” — Lat 41°46’44” Per a anar-hi cal emprendre la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 13 i just després d’haver travessat un pont, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir una pista, en molt bon estat, que mena al llogarret de Camps, presidit per l’església, davant el portal de la qual hi ha les làpides…

Aspecte característic de la vegetació de la part culminant del puig Calderón, amb pins roigs esparsos i, sobretot, les mates ajagudes de la savina Juniperus sabina de muntanya, que clapegen el terra Martí Domínguez El Racó d’Ademús 17, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El Racó d’Ademús constitueix un enclavament envoltat de terres d’administració aragonesa, al nord-oest de la comarca dels Serrans, entre muntanyes i penya-segats El topònim Ademús ja anuncia la seva recòndita localització i sembla significar en àrab ad-daymús «el racó» És per això que el terme el Racó d’…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Vegeu Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300 El Berguedà és la comarca en la qual s’han fet més estudis arqueològics relacionats amb jaciments medievals Tot i que potser podríem establir uns precedents anteriors, de fet l’actual arqueologia medieval catalana va néixer en aquesta comarca D’ençà de l’any 1959, en què es realitzà l’excavació de Casa En Ponç, els treballs arqueològics s’han succeït per un seguit al castell de Viver, al…

Situació Es tracta de l’antiga parròquia del llogarret de Pelacalç, situat al bell mig de la plana, uns 5 km a llevant del seu cap de municipi L’antiga església parroquial avui santuari, de Santa Maria de l’Om, és separada del nucli del poblet de Pelacalç, 1 km al nord-est És equidistant d’aquest poble i del veí de Montiró Mapa 296M781 Situació 31TEG054666 Pelacalç es troba a la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries D’aquesta carretera, entre Pelacalç i Montiró, surt, a mà esquerra, un bon camí per arribar al santuari Un altre camí s’agafa a la carretera de la Bisbal d’…

En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…

Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…