Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Santa Margarida de Martorell
Art romànic
Situació Vista de migdia d’aquesta capella, antiga parroquial del priorat de Rocafort ECSA - Rambol És situada a la plana de l’Anoia, a la dreta del riu, vora el cementiri de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF096914 Per arribar-hi cal prendre a Martorell la carretera que duu a Gelida i després de passar per sota de l’autopista, agafar el camí del cementiri i, vora aquest, el que porta a Santa Margarida Història L’església s’alça en un lloc habitat d’antic, com ho evidencien, a més d’un milliari romà de l’emperador Maxenci, datable entre el 350 i el 353, les restes d’una basílica d’època…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
La serra de Tramuntana
Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…
Sant Pere d’Auira (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…
Altres arts decoratives de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…