Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Influït per l’expressionisme alemany Trakl, Heym i capdavanter de la revista “De Vrije Bladen” 1926, desenvolupà un estil d’una gran expressivitat vitalista en la seva obra crítica i poètica La seva lírica sorgeix de la tensió entre les nocions d’amenaça de la guerra i de la fragilitat de la pròpia vida Paradise Regained , 1927 poemes La meditació posterior sobre la mort i els fonaments i la possibilitat de futur de la cultura europea occidental és expressada en un estil elegíac Porta Nigra , 1934 poemes Escriví encara assaigs De anatomische les , ‘La lliçó d’anatomia’, 1926 De lamp van…

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…

Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14, escriví unes Relazione…

Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més aviat…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…

Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B Arapov En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic 1966 o la inclusió del rock Rock pagà , 1982 fins a situacions extremes, com a Solaris 1980, per a 35 gongs javanesos…

La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia L’oració introductòria del qiddūš , durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació D’origen lunar, probablement babiloni setmana, el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília parasceve semblen d’origen quenita La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili, multiplicà…