Resultats de la cerca

Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i…

Des que al final dels anys quaranta es fundà la primera productora dedicada a la realització de noticiaris, la indústria cinematogràfica porto-riquenya s’ha anat obrint camí gràcies al suport que ha rebut des de les institucions —DivEdCo, del departament d’instrucció pública— i gràcies també a l’aportació de realitzadors com IMSoto Don Pedro o la vida de un pueblo , 1977, La realidad de un sueño , 1993, i La historia inconclusa el olimpismo puertorriqueño , 1996, AMGarcía La operación , 1982, i Cocolos y rockeros , 1992, NQuiñones Fligth of Fancy , 2000, IBelén Una pasión llamada Clara…

Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…

De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia  En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els terratrèmols de l’…

Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva temàtica amb…

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…

Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions conegudes daten del 1589 i…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…