Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Sant Pere Sacelades (Tarragona)
Art romànic
L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya i seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li feu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme “ qui…
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode…
Phnom Penh
Ciutat
Capital de Cambodja, que constitueix una municipalitat, situada a la riba del Mekong, on aquest es divideix en dos braços abans del delta.
A 280 km de la mar, és un important port accessible pel riu i centre d’un considerable tràfic fluvial Típica ciutat oriental, té barris residencials moderns de tipus europeu Al costat de la indústria tradicional artesana han crescut indústries modernes tèxtil, mecànica, fusta i paper, tabac, destilleries, etc Nus de comunicacionsUniversitat Ocupada pels khmers rojos el 1975, la població civil ha estat obligada a abandonar-la
Shanghai
El riu Huangpu al seu pas per la ciutat de Shanghai, un dels centres comercials més grans de tot l’Orient
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…
Tanggu
Ciutat
Ciutat de la municipalitat de Tianjin, Xina, a la regió del Nord, situada a la desembocadura del riu Hai He en el golf de Zhili.
Per les seves installacions portuàries i la situació en la ruta Shenyang-Tianjin, és un important punt de transbordament de mercaderies Exerceix també funcions d’avantport de Tianjin, 48 km al N
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…
Wilhelm Friedemann Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…
Arxiu de la Paeria de Lleida
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel fons històric de l’Arxiu Municipal de Lleida.
La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de…
música de Leipzig
Música
Música desenvolupada a Leipzig (Alemanya).
El centre de la vida musical de la ciutat ha estat durant segles l’església de Sant Tomàs, que al segle XIII era un centre monàstic i on se sap que el 1254 hi havia una escola de cant, dirigida per un dels monjos de la congregació Amb la Reforma, però, l’escola passà sota la direcció d’un cantor Les obligacions del cantor de Sant Tomàs eren especials D’una banda era l’encarregat de la música de l’església -que també havia de compondre- i de l’altra, com que depenia de la municipalitat, era el responsable de l’activitat musical de la ciutat, càrrec que desenvolupava amb el títol…