Resultats de la cerca

S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac

Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície…

Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval…

Datable al segle IV aC, sembla evident que servia d’urna cinerària Es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid

Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli…

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en geografia i història l’any 1986 Fou cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i collaboradora tècnica del Servei d’Arqueologia a Lleida 1983-87 És professora titular de prehistòria a la Universitat de Lleida Ha estat directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya 2005-07 El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de l’Ebre Entre…

Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis…

Situació Un aspecte de les tombes durant la campanya d’excavació de l’any 1984 Arxiu Fotogràfic del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra La situació d’aquesta necròpolis, també anomenada necròpolis de Sant Jaume d'Engordany, és al mateix indret de les ruïnes de l’església de Sant Jaume d’Engordany Ambdós punts són separats només per la carretera que passa entre l’un i l’altre El camí a seguir, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església de Sant Jaume Història L’indret on es troba emplaçat aquest conjunt ja era antropitzat molt abans de l’edat mitjana Durant la colonització romana ja…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de Mallorca 1977, La…