Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis…

Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Fundador de la filmoteca de Milà, realitzà films neorealistes Il bandito , 1945 Senza pietà, 1948 Il mulino del Po , 1949 i amb Federico Fellini dirigí Luci del varietà 1950 veritables estudis psicològics Il cappotto, 1952 Guendalina, 1957, el film d’espionatge Fraulein Doktor 1969, amb M Aliprandi i d’altres estrictament comercials Anna , 1951 La lupa , 1952 Venga a prendere il caffè da noi , 1970 La cicala , 1980, etc Posteriorment, a més del llargmetratge Una spina nel cuore 1987 realitzà les sèries televisives Cristoforo Colombo 1985 —premi Emmy als EUA— i Due fratelli…

Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també contribucions…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà l’escultura Beyond al…

Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988,  Orizzonte mobile 2009 i  In questa luce 2013, i els llibres de contes  Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta,  Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla…