Resultats de la cerca

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…

Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians,  Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà per a les…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…

JS Bach L’ofrena musical , BWV 1079, núm 6 © Fototecacat/ Jesús Alises La representació visual d’aquest tipus de cànon, molt utilitzat en l’Edat Mitjana, són la línia melòdica del dux i la frase que constitueix el lema Com a exemples de lema es poden citar el de G de Machaut Ma fin est mon commencement et mon commencement ma fin , que amaga una imitació retrògrada, o la de JS Bach Quarendo invenietis ’Busqueu i trobareu’, corresponent al núm 6 de L’ofrena musical , BWV 1079 En aquest cas el dux va acompanyat d’una clau de fa invertida que suggereix una imitació per moviment contrari De…

Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha  Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot,  L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou nomenat…

El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se…