Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Al-‘Ārid
Regió
Regió de l’Aràbia Saudita, a la regió d’Al-Naǧd, constituïda per un grup d’oasis.
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de Nan Shan, amb rics oasis…
Robert Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la Direcció…
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…
desert d’Aràbia
Desert que constitueix el nucli de la península Aràbiga; és una de les regions desèrtiques més grans del món.
És limitat al nord pel desert de Síria, a l’oest per la zona muntanyosa d’Al-Hiǧāz, al sud per part de l’anterior regió muntanyosa i la costa de l’oceà Índic, i a l’est pel golf Pèrsic Es tracta d’un altiplà que s’abaixa progressivament d’oest a est fins al golf Pèrsic El desert és format per diverses unitats el desert de Bādiyat al-Šām, al nord, és una regió plana, en part formada per desert i en part per estepa més al sud, hi ha el gran desert d’Al-Nafūd, i continua cap al sud-est per la gran extensió de desert de Rub'al-Hālī, que ocupa la major part de l’Aràbia interior A l’oest, entre Al-…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…
Els abismes sense llum
Les condicions biòtiques abissals En contra de la imatge que la majoria de la gent té de la mar, el 95% del volum dels oceans és un ambient fosc, fred, d’aigües tranquilles, a voltes travessades per corrents impetuosos i —llevat d’alguns “oasis” de vida— d’una pobresa extrema pel que fa al poblament animal el vegetal, evidentment, és absent per la manca de llum La presència de la vida en fondària La manca de llum, la pressió extremament elevada que s’assoleix ja a profunditats mitjanes la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada 10 m de profunditat i la previsible…
Alfons Milà i Sagnier
Seu de la Diputació de Barcelona, obra d' Alfons Milà i Sagnier i Frederic de Correa i Ruiz
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues…
pou artesià

Estructura d’un pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…
Justo Jorge Padron
Literatura
Poeta, traductor i assagista canari.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Gran Canària, feina que abandonà per dedicar-se a la poesia Es donà a conèixer amb Escrito en el agua 1969, Los círculos del infierno 1976, El abedul en llamas 1978 i Otesnita 1979 Treballà en temes d’acció i dinamització culturals, raó per la qual fou un dels poetes de més projecció internacional de la poesia castellana de les darreres dècades, amb obra traduïda a més de quaranta llengües La seva obra poètica continuà amb La visita del mar 1984, Solo muere la mano que te escribe 1989, Los rostros escuchados 1989, Resplandor…