Resultats de la cerca

L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc

És un dels factors que intervenen en la quantitat d’energia rebuda per unitat de superfície L’exposició més fresca, en l’hemisferi nord, és la nord obaga i la més calenta, a l’hivern, la SW, i a l’estiu, la SE solell

De sud a nord, passa per Montsó, Barbastre, Juseü, Salanova, el Villar i la Pobla de Roda per la vall de l'Isàvena La ruta continua pel camí del Pedregal, a la serra del Jordal, vers Rin de la Carrasca Després continua per l'obaga del Jordal fins a Vilacarle, i d'aquí fins als banys de Benasc, la vall d'Estós, etc

És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església A prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt hi ha les restes d'una fortificació coneguda popularment com la Torre del Moro

La part obaga de la vall és boscada els conreus patates i farratge són molt limitats La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi El poble 1 355 m alt és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià L’any 1703 fou inaugurada la nova església de Sant Julià i Santa Basilissa

Es té constància de l’existència d’un castell al poble de Turbiàs, a l’obaga de la Vall de Castellbò, més amunt de la capital de la vall, des del 1159 Era una de les moltes fortaleses del vescomtat de Castellbò, situada dins el quarter homònim Als afores del poble de Turbiàs hi ha un gran tarter amb indicis d’alguna estructura, però no pot afirmar-se que siguin les restes del castell

Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…

Dos documents de l’any 974 reporten un lloc dit Ministeriolo , tal vegada recordant una primitiva cella o fins i tot, un vell i petit monestir Sabem que aquest indret era situat al castell d’Orrit, a la banda de l’obaga, és a dir, al vessant septentrional de la serra de la Costa Les confrontacions de terres citen els torrents de la Sarga i el que passava pel misileo mausoleu Certament, diversos vestigis materials testimonien la romanització de la contrada

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles