Resultats de la cerca

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la…

Aparegué a Alemanya el 1489 i, amb formes molt variades, s’estengué arreu d’Europa Rar en la tessitura de 4', i més normal en la de 16', el cromorn de 8’ és el joc per excellència del teclat positiu en l’orgue clàssic francès Gairebé eliminat pel clarinet, l’eufon i l’oboè en l’orgue romàntic, modernament ha recobrat el seu paper de solista

De gran contrast amb el plein-jeu joc ple, era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Foren molt importants en l’evolució dels instruments de fusta, especialment de l’oboè, la flauta i el fagot El membre més destacable de la família és Jacques Hotteterre París 1674 — París 1763 el qual fou compositor, professor, intèrpret flauta i fagot i constructor d’instruments El seus llibres Principes de la flûte traversière 1707 L’art de préluder sur la flûte traversière 1719 són una font d’informació molt valuosa sobre l’articulació, l’ornamentació i la improvisació de la música francesa de l’època

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà…

Al mes de juny del 1726 fou nomenat mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, com a successor de Josep Picanyol Ocupà el lloc durant trenta anys, al llarg dels quals hi impulsà diverses iniciatives, com ara la reorganització de la capella musical, que amplià amb places per a violí, oboè i fagot El 1756 Josep Duran li succeí en el càrrec Tria compongué diversos oratoris, com per exemple La fábrica del arca de Noé en San Cayetano i El misterio de Terebinto , entre altres obres

Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti

Creador de l’estructura actual de la flauta travessera Per a obtenir una afinació exacta de tota l’escala cromàtica, establí el nombre, la situació i les dimensions dels forats de l’instrument d’acord amb principis acústics, i el 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben 1847

El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals