Resultats de la cerca

L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en…

Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital…

Les homologies tenen una importància fonamental en la inferència filogenètica, ja que només aquestes poden donar informació sobre les relacions de parentiu entre organismes Així, el primer pas per a estimar les relacions evolutives és determinar quins trets són realment homòlegs A partir de dos caràcters, cal trobar correspondència topològica, embriològica i composicional entre aquests trets Posteriorment a l’obtenció d’un arbre filogenètic, es comprova si en efecte els dos caràcters són homòlegs verificant si han evolucionat únicament una vegada a partir d’un avantpassat comú…

Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics

 Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…

Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos…

Comprèn la recollecció, manipulació, patent i privatització d’entitats naturals, especialment variants de les tradicionalment explotades plantes i animals domèstics especialment productius, adaptats a condicions adverses o resistents a malalties organismes productors de principis actius per a la indústria farmacèutica o d’altres materials útils, etc La propietat i la patentabilitat de les noves formes obtingudes a partir de manipulació genètica ha suscitat un fort debat

Les CRISPR es troben aproximadament en el 50% dels genomes seqüenciats de bacteris i en el 90% dels d’arquees Tenen un paper fonamental com a mecanisme natural de defensa contra patògens similars o idèntics als que prèviament han envaït aquests organismes Es tracta d’una sigla procedent de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats ’repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…