Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
Bívia tridàctila
Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…
frankeniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies o sufruticoses més o menys halòfiles, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites i de fruits capsulars.
paquicefàlia
Patologia humana
Anormalitat consistent en una grossor del cap, a causa d’un engruiximent de les parets del crani amb sinostosi dels ossos parietals i de l’occipital.
sarraceniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies carnívores pròpies de terrenys marjalencs, amb les fulles transformades en ascidis, de flors bàsicament pentàmeres i de fruits capsulars.
És una família exclusivament americana, que comprèn tres gèneres la darlingtònia Darlingtonia sp , l’heliàmfora Heliamphora sp i la sarracènia Sarracenia sp
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
elatinàcies
Botànica
Família de parietals integrada per dos gèneres que apleguen més de 30 espècies de plantes herbàcies que habiten generalment a l’aigua dolça i de distribució pràcticament cosmopolita.
Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota