Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Els colors de les pintures: Hipòlit Berrens
Hipòlit Berrens va fer colors per a les pintures La seva producció va destinada a aquesta fabricació, més que a les indianes A més, acabarà la seva vida donant-se a conèixer amb un projecte de reducció del mercuri, ben allunyat de les seves activitats industrials fins aquell moment En el fons, Hipòlit Berrens era més químic que industrial Els seus coneixements no li impedien de treballar amb elements ben diferents I és el que va fer A més, per a fabricar els seus colors utilitzava productes químics bàsics, més que matèries vegetals o minerals La seva fàbrica era a Gràcia, al torrent de l’Olla…
Els catalans segons el general Pavía
El general MPavía, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1-3-1873 BC El 23 d’agost de 1880, el capità general de Catalunya, Manuel Pavía el militar que havia enderrocat la República al gener del 1874, va escriure una carta a Antonio Cánovas del Castillo —aleshores cap del govern espanyol— que pretenia ser un informe sobre la situació política del Principat Malgrat les seues limitacions, el document constitueix un testimoniatge valuós de les condicions polítiques en què es va efectuar el bastiment del sistema polític de la Restauració i ofereix un panorama dels plantejaments del…
Alella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, és al sector meridional de la comarca i és situat a poca distància de la costa, a les faldes granítiques de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…
cinema mexicà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Mèxic.
L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…
literatura turca
Literatura
Literatura conreada en turc o en qualsevol de les llengües turqueses (literatures turqueses).
La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…
Llorenç Soler i de los Mártires
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…
,
Castell i vilatge de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de fer 1, 5 km i…
L’assassinat del bisbe Strauch
RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la lluita entre el…
literatura mexicana
Literatura
Literatura conreada a Mèxic, principalment en llengua castellana.
Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà escriptors prou valuosos com ara Juan Ruiz de…
Montgat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…