Hipòlit Berrens va fer colors per a les pintures. La seva producció va destinada a aquesta fabricació, més que a les indianes. A més, acabarà la seva vida donant-se a conèixer amb un projecte de reducció del mercuri, ben allunyat de les seves activitats industrials fins aquell moment.
En el fons, Hipòlit Berrens era més químic que industrial. Els seus coneixements no li impedien de treballar amb elements ben diferents. I és el que va fer. A més, per a fabricar els seus colors utilitzava productes químics bàsics, més que matèries vegetals o minerals.
La seva fàbrica era a Gràcia, al torrent de l’Olla núm. 162, primerament, i després al núm. 223. Aquest fet li dóna singularitat, però no ajuda l’historiador, ja que no abunden les guies de Gràcia i les de Barcelona acostumen a ignorar la població veïna.
Exposicions industrials en què va participar Hipòlit Berrens.
El cromat de plom era conegut en el comerç com el groc de plom o groc reial, ja que donava aquest color.
Berrens ens és inicialment conegut per la seva participació amb èxit a diverses exposicions. Les que compten, però, són les primeres, perquè suposen una autèntica innovació. Són molts pocs els capaços de fabricar pintures, que s’importaven normalment de Gran Bretanya i de França.
A l’exposició de Madrid del 1850, va guanyar una medalla de bronze i és l’única empresa que figura en l’apartat de fabricants de colors.
"Reconocidas detenidamente las muchas y variadas sustancias colorantes presentadas por los Srs. Berrens i Compañía, de Barcelona, las ha encontrado la Junta de muy buena calidad, así por la pureza y tenuidad, como por la viveza del color, siempre animado y brillante. Tales aparecen entre otros el cromato de plomo, la laca en granos, la fina, el azul Berlín, el verde mitis superior y el inglés. Ni por su precio, ni por sus condiciones naturales son estos productos inferiores a los similares extranjeros. La fábrica donde se han elaborado es acreedora a la medalla de bronce." (Memoria de los productos de la industria española, Madrid 1851, pàg. 232).
La laca és una resina produïda per l’exsudació d’alguns vegetals. Dóna el color roig.
El blau de Berlín és una forma de presentació del blau de Prussià, un ferrocianur que s’obtenia amb la sang animal com a primera matèria.
El verd mitis s’obtenia d’una sal de coure. Berrens va ser el primer a produir-lo a l’estat.
La participació de Berrens en fires internacionals i l’obtenció de medalles –a París i Londres– avalen la qualitat del seu producte.
El 1875 Hipòlit Berrens donà a conèixer que havia ideat un sistema de reducció del mineral de mercuri, el qual oferí a les conegudes mines d’Almadén. Aquestes mines treballaven amb procediments i maquinària molt antics. Alguns dels forns o aparells de destil·lació funcionaven des de l’any 1646, segons testimonis. L’administració pública de les mines estava oficialment interessada a millorar els procediments. Assajà el d ‘un tal Emilio Pellet, que fou rebutjat al cap de poc. I provà el d’Hipòlit Berrens, que donà un resultat satisfactori.
Si l’afer ha arribat fins avui és conseqüència sobretot de la incapacitat demostrada per l’administració de les mines per a renovar-se i per a posar en pràctica aquest nou sistema. Algun diari o revista en faran una crítica seriosa i dura.
"Por fin el año pasado (1888) se mandó construir en Almadén un horno del sistema Berrens, en el que ha de hacerse prueba definitiva ante una comisión de tres ingenieros jefes del cuerpo de minas y como quiera que para obviar dificultades el inventor adelantase los fondos necesarios para la construcción, después de diez meses la intervención general del Ministerio de Hacienda no encuentra dentro del presupuesto de Almadén, que pasa de dos millones de pesetas, medio de abonar los gastos de construcción del aparato, ni satisfacer los de los ensayos, que todo en junto apenas sumará 3 000 duros." (Industria e invenciones, 15 de febrer de 1889, pàg. 66). Segons l’autor de l’escrit la culpa era dels interessos creats a l’administració de les mines.
El forn meresqué la medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, però no es posà mai en marxa.
Hipòlit Berrens i Barbot morí el 16 de novembre de 1896 i l’empresa s’acabà amb ell.