Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
herbatge
Dret català
Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.
El cobrava també el rei en els territoris de domini propi, no pertanyents a baró, en proporció als caps de bestiar
Hospital de Vielha
Art romànic
L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…
pasquer
Història del dret català
Dels segle XI al XIII, dret que es pagava per pasturar els ramats en deveses i prats reials, baronials o de senyors aloers; pasturatge.
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts freds
La cacera i la ramaderia extensiva Com que a les zones de deserts i subdeserts freds l’agricultura només és possible en terres de regadiu, que ocupen una àrea molt limitada, la ramaderia s’ha convertit en l’activitat econòmica fonamental La productivitat de la cria d’animals als deserts freds depèn directament del grau d’aridesa del clima La pluviositat i la disponibilitat d’aliment, que depèn d’aquella, determinen la varietat d’espècies que integren els ramats Les relacions entre ramaders i desert no han estat mai fàcils El desert dóna aliment al bestiar, però exigeix treball, coneixements i…
mitgenca mota
Dret català
Contracte pel qual un soci aporta tot (mota general) o gairebé tot (mota particular) el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.
És propi de la vall d’Àger, on hom anomena, per oposició, mitgenca plana el contracte normal de la mitgenca entre propietaris que apleguen llurs ramades i es reparteixen despeses i guanys
arrendar a dent
Dret
Cedir a algú en arrendament les pastures d’una devesa comunal o senyorial, amb la condició que l’arrendatari permeti de pasturar-hi el bestiar del poble o del senyor.
Morell de cap-roig
El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…
ramat

Pastor de cabres, en una regió rural del continent africà. El ramat cabrú és explotat freqüentment en zones pobres del món en règim de pastura
© Fototeca.cat-Corel
Ramaderia
Conjunt d’un cert nombre de caps de bestiar de la mateixa espècie que es crien i pasturen, o que hom cria i fa pasturar junts, especialment de bestiar oví o cabrum.
Santa Maria de Torres (Graus)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…
sòcita
Dret civil català
Contracte especial sobre ramaderia fet entre el propietari d’un ramat i la persona que s’obliga a pasturar-lo, repartint-se entre ambdós els fruits i guanys obtinguts del ramat durant la vigència del contracte.
Segons la compilació actual aquest contracte es regeix pel pacte i subsidiàriament pels usos i els costums comarcals