Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…
Eveli Dòria i Bonaplata

Eveli Dòria i Bonaplata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Literatura catalana
Economia
Poeta, narrador, decorador i industrial.
Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat El 1903 fou escollit vicepresident de l’Associació Nacional d’Enginyers Industrials El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes El 1909 fou nomenat mantenidor-secretari de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà en publicacions…
,
pavès
Construcció i obres públiques
Bloc de vidre emmotllat i gruixut que serveix com a rajola per a fer parets o paviments translúcids.
salfumant
Química
Denominació vulgar de les solucions aquoses d’àcid clorhídric emprades en la neteja de paviments, en blanqueria, etc.
Massalfassar
Massalfassar L’església parroquial de Sant Llorenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, que ocupa una petita extensió del pla al·luvial allargat d’E a W des de la mar.
El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis…
Òrsola, Solà i Companyia. Mosaics hidràulics
Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al…
vitrificar
Construcció i obres públiques
Recobrir (els paviments de fusta) amb una capa de matèria plàstica per tal de protegir-los o abrillantar-los.
panot

Panots dissenyats per Gaudí que es poden veure al passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya de Barcelona
Construcció i obres públiques
Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.
morter
Construcció i obres públiques
Material aglomerat fet amb una mescla d’un conglomerat (calç, ciment o una barreja d’ambdós), sorra i aigua, que es pren o s’endureix en un cert temps.
Hom l’empra per a lligar els maons, les pedres, etc, d’una construcció, per a arrebossar parets i per a fer paviments Allò que caracteritza un morter determinat és la dosificació i el tipus dels seus components, la resistència característica, que pot oscillar entre 5 i 160 kg/cm 2 al cap de 28 dies, i la plasticitat El morter gras és el que té una dosi elevada d’aglomerat, i el morter magre és el que en té una dosi petita El morter de calç de llenya , fet amb calç viva bullida i ben apagada, és d’una gran plasticitat, però de revinguda molt lenta, defecte que hom corregeix amb una petita dosi…
aglomerat de suro
Tecnologia
Aglomerat fabricat amb pelagrí
o bé amb les deixes de fabricació d’altres suros.
El suro és trinxat de manera que resti convertit en granulat, el qual és escalfat i aglomerat a pressió seguint procediments especials segons les diverses classes d’aglomerat L' aglomerat negre , fet amb pelagrí ordinari, no necessita cap aglutinant per a la seva fabricació, ja que la mateixa resina, com una goma, fa que s’aglutini cal, però, que la cocció sigui feta, almenys, a 300°C és emprat com a aïllant tèrmic per a les cambres frigorífiques, com a aïllant tèrmic, acústic i insonoritzant per a la construcció, i com a antivibratori L' aglomerat blanc , fet també amb pelagrí de primera…