Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
el Baix Cinca

Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…
Quaderns d’Investigació d’Alaquàs
Historiografia catalana
Publicació editada per l’Ajuntament d’Alaquàs que arreplega únicament i exclusivament estudis i investigacions de l’esmentada localitat de l’Horta Sud.
La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…
Borgonya
Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.
És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el…
Torre d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
Situació Fragment conservat d’aquesta antiga torre que protegia el nucli de poblament, ara abandonat, de Sant Pere d’Ambigats ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’un turó, entre el poble de Barberà de la Conca i el poble modern de Prenafeta És al límit de la plana, molt a prop de la serra de Jordà Actualment resta a tocar de l’autopista Mapa 34-16418 Situació 31TCF525841 Si s’arriba a Barberà venint de Montblanc per la carretera local T-242, immediatament després de passar pel costat de l’edifici del celler cooperatiu, surt a mà dreta un camí hem de seguir-lo i 1 km més enllà passar pel…
la Valloriola
Església
Església del municipi d’Òpol i Perellós (Rosselló), a l’oest del poble, en una vall de les Corberes limitada pels planells de la Llaquera i de la Galera.
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
Poblat del Carrer dels Sastres (Calonge)
Art romànic
Situació Les ruïnes anomenades el Carrer dels Sastres pertanyen a un poblat alt-medieval, situat a les Gavarres, al massís de Ruàs, enmig del bosc i molt amagades pel matollar Mapa 334M781 Situació 31TEG023355 L’indret del Carrer dels Sastres és a poc menys de 2 km al nord-oest del terme de la torre i el poblat ibèric de Castellbarri i a ponent de la masia de Can Mont, ja esmentada L’estat actual dels boscos d’aquesta zona de les Gavarres fa impossible de poder indicar un camí precís per accedir-hi des d’aquests llocs Creiem imprescindible, si hom hi vol arribar, que s’hi faci acompanyar per…
Énguera
Vista general d' Énguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m…
la Sardera
Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana) estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front oriental…
Institut d’Estudis Eivissencs
Historiografia catalana
Institució dedicada als estudis locals creada el 22 de gener de 1949 per l’Ajuntament d’Eivissa, amb el nom d’Instituto de Estudios Ibicencos, a proposta de José Manuel Pardo Suárez, governador civil de les Balears.
Des d’un principi, quedà adscrit al Patronat Josep Maria Quadrado del CSIC Entre el 1951 i el 1966 publicà diversos llibres de caràcter històric Derecho foral ibicenco 1950, de J Costa i Ramon Santa María la Mayor Los cronistas apuntes históricos 1951, Historia de Ibiza Crónicas siglo XIX 1955, Historia de Ibiza Antigüedad 1957 i Historia de Ibiza Costumbrismo 1960, d’I Macabich i Llobet La triple muralla de la Ibiza árabe Ensayo de topografía histórica 1962, d’A Costa i Ramon, i Historia de Ibiza Costumbrismo II 1966, d’I Macabich i Llobet A partir del 1960 entrà en un llarg període d’…