Resultats de la cerca

Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968 Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals vocals i instrumentals, juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional amb closques de tortuga L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de les seves…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura, que…

Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents elements melòdics…

Estudià a Lima, on fou deixeble de R Holzmann i A Sas Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F Focke i D Santa Cruz Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos 1960 A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal Així, en obres com Pequeña suite peruana 1979, per a piano, o Danzas populares andinas 1980, per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana A la meitat dels anys vuitanta el seu…

Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies operístiques i…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre aquests…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda,…

En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un…

Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts…