Resultats de la cerca

Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi marit …

Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de…

Fundada el 1981 per Declan Donnellan i Nick Ormerod, ha estat reconeguda internacionalment per les seves creatives escenificacions dels clàssics universals Shakespeare, Calderón, Corneille, Racine servits amb màgia i humor en unes actuacions dinàmiques i una vivaç i gràfica narració Es caracteritza per l’estil vigorós dels seus muntatges, fets amb gràcia còmica, elaborada destresa musical i subtilesa coral, on els actors són el nucli de la creació dramàtica Les seves produccions han guanyat els premis més prestigiosos, amb diversos Laurence Olivier Awards de Londres A Barcelona s…

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino, encapçalà la…

S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre…

Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…

Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau 84 aC Els anys…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…