Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Castell de Vilobí (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
Situació Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX J Recarens Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer Mapa 333M781 Situació 31TDG787376 ACC Història L’any 1241 és esmentat per primer cop el “ castro Villabino ”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí Això no obstant, l’any 1166, sabem de l’…
redempció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.
Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home…
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles…
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de …
Santapau

Quadre genealògic dels Santapau
© Fototeca.cat
Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.
La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Música
Filòsof, escriptor i músic alemany.
Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans (Urtx)
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Cosme i Sant Damià , decorat amb un fris d’arquets cecs ECSA - A Roura Església parroquial del poble de Queixans, que és situat al raiguer, entre la plana i la muntanya, en una elevació Mapa 36-10 217 Situació 31TDG114947 Queixans és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 Un trencall a mà esquerra mena al poble RMAE Història No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església La parròquia de Queixans és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la forma Kexanos Aquest document, que porta la data de 819, en realitat fou…
Sant Jordi Desvalls
Sant Jordi Desvalls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà, estès a la riba esquerra del Ter, al sector accidentat per turons que separen les conques d’aquest riu i del Fluvià.
Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…