Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Vila fortificada de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La iniciativa era…
Tailàndia 2016
Estat
L’exèrcit va anar consolidant el seu control sobre la política tailandesa al llarg de l’any 2016 A l’agost, el text final de la Constitució propugnada per la Junta Militar va ser àmpliament ratificat per referèndum, amb el 61% dels vots i una participació del 59%, i tenint en compte les penes de presó de deu anys decretades pel Consell Nacional per la Pau i l’Ordre CNPO a qualsevol manifestació contrària a la Carta Magna Un resultat que no només va donar llum verd al CNPO per a escollir directament els 250 senadors de la nova cambra alta, reservant sis escons per a comandants de…
cens reservatiu
Dret civil
Cens pel qual una persona cedeix a una altra el domini ple d’una finca, reservant-se el dret a percebre, amb caràcter indefinit o perpetu, una pensió anual sobre la finca que ha de pagar el censatari.
És regulat pel Codi Civil espanyol
Castell de Malgrat (les Valls d’Aguilar)
Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall Les restes de la…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Castell de Pontons
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…
Castell de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
Castell del Codony (Perafort)
Art romànic
Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205 en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells L’esment d’aquest castell…