Resultats de la cerca

Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne

Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la…

Al Rosselló és conegut amb la locució Sant Joan o barres , que fa referència al tipus de moneda batuda a Perpinyà al s XVI, que porta l’escut coronat de Catalunya a l’anvers i la imatge de sant Joan Baptista al revers

En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit

Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…

Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat

L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers

El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília

L’un és integrat per plantes amb fulles orbiculars poc piloses, lobades superficialment, pròpies dels prats humits de muntanya l’altre, per plantes amb fulles profundament palmatipartides, verdes a l’anvers i sedoses i argentades al revers, que es fan a les pastures i a les brugueres de muntanya, en llocs més secs que els de les del primer grup