Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Partit dels Treballadors de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al juliol de 1979 per la fusió del Partit del Treball de Catalunya i l’Organización Revolucionaria de Trabajadores.
Es definí mar-xista leninista, però amb un programa moderat i de consolidació democràtica i parlamentària Fou la secció catalana del Partido de los Trabajadores Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 dins la coalició Unitat Pel Socialisme amb el Moviment Comunista de Catalunya, Organización Comunista de España-Bandera Roja i Liga Comunista Revolucionaria i assolí 33096 vots De fet, la unificació encara no havia arribat a realitzar-se en la base quan el PTC es dissolgué el mateix 1980 El seu òrgan fou Yesca 1979-1980 Les Juventudes Comunistas de los Trabajadores editaren…
Charlotte Corday d’Armont
Història
Revolucionària francesa.
D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada
Vera Nikolajevna Figner
Història
Revolucionària russa.
Afiliada al populisme, fou fundadora de l’associació terrorista Zeml’a i Svoboda ‘Terra i Llibertat’ Participà en els atemptats contra el tsar Alexandre II Del 1884 al 1904 estigué empresonada a Schlüsselburg actual Petrokrepost’ És autora d’unes Memories of a Revolutionist 1927
Liga Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït a Barcelona al desembre de 1972, resultat de la separació de la Ligaen la Encrucijada (coneguda també com Tendencia Aurora o Fracción Trotskysta) de la Liga Comunista Revolucionaria.
L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…
Brigate Rosse

Imatge del segrestament d’Aldo Moro
Organització italiana revolucionària clandestina.
Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intellectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra installacions de l’estat També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en enfrontaments amb…
Vera Ivanovna Zasulič
Història
Política
Comunicació
Revolucionària i publicista russa.
Es vinculà als populistes populisme i participà en alguns actes de terrorisme El 1879 formà part de l’organització Čornyj Peredel, i el 1883 fundà amb Plekhanov la primera organització marxista russa, Osvoboždenije Truda Fou redactora del diari Iskra , i formà part del partit menxevic Traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, publicà articles polítics i assaigs en revistes russes i d’altres països europeus
els Tretze
Història
Junta revolucionària agermanada les Germanies.
Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de…