Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Howard Ferguson
Música
Compositor, musicòleg i pianista irlandès.
Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre…
Peter Racine Fricker
Música
Compositor anglès.
Deixeble de RO Morris al Royal College of Music de Londres, amplià la seva formació amb M Seiber al Morley College, on establí una sòlida amistat amb M Tippett, a qui succeí com a director del Morley College el 1952 Fou professor al Royal College of Music del 1955 al 1964, any en què es traslladà als Estats Units per ocupar la càtedra de composició a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, càrrec que ocupà fins a la seva mort Les seves obres dels anys quaranta mostren la influència de compositors europeus com B Bartók, A Berg, P Hindemith o A Schönberg, fet que el distancià…
fonema
Fonètica i fonologia
Unitat funcional mínima en l’anàlisi de la segona articulació.
Pertany a un sistema clos, generalment no superior a 45 membres, amb el qual es configuren tots els significats d’una llengua qualsevol Així, l’oposició significativa que hi ha entre casa /káze/ i rosa /róze/ demostra que les seqüències sillàbiques /ka/ i /rǫ/ tenen caràcter funcional en català però si hom hi aplica una permuta successiva fins que arriba als elements més petits, com ara entre casa /káze/ i cosa/ kóze/, la part mínima permutable, és a dir /a/ i /ó/, correspon al fonema Aquest procediment de commutació, emprat usualment pels fonòlegs estructuralistes, permet d’extreure, no pas…
Castells i edificacions militars de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Bolquera Castell de Bolquera Èguet Castell d’Èguet Eina Castell d’Eina Enveig Castell d’Enveig Font-romeu Castell de Vià La Guingueta d’Ix Casal o palau comtal d’Ix Llo Castell de Llo Torre de Vaquero Castell vell de Llo Montlluís Castell d’Ovança Naüja Força de Naüja Porta Castell de Querol Portè Castell de la Torre Cerdana Sallagosa Força de Ro Sant Pere dels Forcats Castell de Riufred La Tor de Querol Torre de Querol Baixa Cerdanya Alp La Torrassa Bellver de Cerdanya Castell i vila de Bellver de Cerdanya Castell de Talló Castell de Pi Torre o casa forta de Cadell Castell de…
alcoxi
Química
Nom genèric dels grups RO— que resulten de l’eliminació de l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els grups alcoxi s’anomenen fent seguir el nom del radical R del sufix -oxi Per exemple alliloxi CH 2 Y CHCH 2 O— Fan excepció a aquesta regla les formes contretes metoxi, etoxi, propoxi i butoxi
Vicent Zarzo i Pitarch
Música
Trompista valencià.
Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors que li han dedicat obres hi…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…
Josep Francesc Yvars Castelló de Castellví
Literatura catalana
Assagista, editor i historiador de l’art.
Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’experiència…
glossador
Història del dret
Jurista autor de glosses al dret romà o canònic.
El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…