Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
el Pinós de Monòver
el Pinós de Monòver
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor situat entre les serres prebètiques i subbètiques valencianes.
Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid,…
polihalobi
Ecologia
Dit de l’organisme que pot viure en aigües salabroses de clorinitat elevada, pròxima a la de l’aigua de mar.
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’…
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…
primnesiòfits
Botànica
Grup d’algues unicel·lulars flagel·lades, d’aigües salabroses o marines, de mida petita i color groc daurat, caracteritzades per la presència d’haptonemes.
cranc verd

Cranc verd
George Chernilevsky (CC0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües salabroses de les desembocadures dels rius, a les aigües pol·luïdes dels ports i a les llacunes litorals.
És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat