Resultats de la cerca

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant Morí el dia 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un…

La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…

Vista aèria del nucli de la Clua d’Aguilar, amb l’església de Sant Sebastià a la part alta de la població ECSA - M Catalán Situació El poble de la Clua és situat a dalt d’un turó, a la vorera dreta del Segre, en un meandre del riu, davant de Castellnou de Bassella Integrada dins el nucli del poble, a la part alta, hi ha l’església parroquial de Sant Sebastià El conjunt es veurà afectat per la construcció del pantà de Rialb Mapa 24-13329 Situació 31TCG575505 A la Clua de Bassella, també anomenada la Clua d’Aguilar, s’hi arriba per un camí que surt de Bassella i creua el Segre per un pont de…

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs La construcció original és del s IV i perdurà fins al VIII Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra Han estat trobades, malmeses, diverses peces litúrgiques de bronze, del s VII Les excavacions desenvolupades entre el 1982 i el 1987 sota la direcció de Pere de Palol i Salellas han permès descobrir la totalitat de la basílica paleocristiana i un petit poblat agrícola que s’…

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen en la…

L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès…

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o…

Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…

El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de…