Resultats de la cerca

Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el revesteix…

Definició i causes La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei , un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei , que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’extremitats Mor…

La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…

Pot ésser únic o múltiple

Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenysde Munt W, Canet deMar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenysde Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de…

Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…

Situació Una vista d’aquest mas, durant els treballs d’excavació duts a terme l’estiu de l’any 1985 J Bolòs Mas medieval excavat, en part, durant els estius dels anys 1984 i 1985 sota la direcció de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 03,3 — Y 65,2 31 TDG 033652 Aquest edifici és situat uns 210 metres a l’oest del mas “A” S’hi pot arribar des d’aquest mas, seguint amunt el torrent, o bé s’hi pot anar, des del collet de Blancafort, agafant la pista de l’esquerra i…

Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira afluent, per l’esquerra, del Túria, destinat a la producció d’electricitat El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses La població…