Resultats de la cerca

Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església

Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII

Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre

El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres i per…

És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb els…

Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu origen en el…

Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898 retornà a Catalunya i s’…

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor de treballs…