Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
ostpolitik
Política
Mot (que significa ‘política oriental’) emprat en politicologia alemanya per a designar específicament les relacions germanorusses i, posteriorment, les relacions d’Alemanya Occidental amb el bloc dels països socialistes.
Així fou utilitzat per a denominar la política de Bismarck que culminà amb el pacte d’amistat germanorus 1887, la de Hitler, conclosa amb el pacte Germanosoviètic 1939 i la política iniciada el 1970 pel canceller de la RF d’Alemanya, Willy Brandt, envers els països socialistes europeus per normalitzar-hi les relacions, sobretot les diplomàtiques
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps…
socialisme utòpic
Robert Owen, representant del socialisme utòpic
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Història
Nom que adoptà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, sorgit el 1974 de la fusió de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Josep Pallach i Carolà, amb socialistes d’inspiració cristiana com Josep Verde i Joaquim Ferrer, i el Bloc Popular de Lleida, de Joaquim Arana; transitòriament, ERC també s’hi adherí.
Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE
casa del poble
Entitats culturals i cíviques
Institució política, cultural i recreativa creada pels socialistes belgues.
Fou introduïda per primera vegada als Països Catalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament fou la primera, també, de l’Estat espanyol, i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical Es difongué aviat a diverses poblacions dels Països Catalans A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres eren 20 el 1935 de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats, especialment durant la Segona República El 1919 Joan March…
Convergència Socialista de Catalunya

Cartell de Convergència Socialista de Catalunya
Política
Organització política formada el 1974 per l’ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya
—encapçalada per Joan Reventós—, el Movimiento para la Autogestión y el Socialismo, Reconstrucción Socialista de Catalunya, i altres grups i persones independents.
Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés
El PSC i JxCat pacten a la Diputació de Barcelona
Els vots de Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya donen la presidència de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín El nomenament dona lloc a una crisi de govern a la Generalitat, quan els dos partits del Govern es retreuen mútuament els pactes municipals amb els socialistes que van donar suport a l’aplicació de l’article 155
Formació del nou govern belga
El polític liberal flamenc Guy Verhofstadt jura el càrrec de primer ministre de Bèlgica com a cap d’un govern multipartidista sorgit de les eleccions del 13 de juny Verhofstadt encapçala la coalició Arc Iris, integrada per sis partits liberals, socialistes i ecologistes, flamencs i francòfons És la primera vegada que els ecologistes entren al Govern belga i per als socialistes és el primer cop que formen part del Govern en 40 anys