Resultats de la cerca

Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’equació…

L’òxid argentós o òxid d’argent Ag 2 O, de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant L’òxid argèntic AgO, dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag 2 O 2 , forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb…

L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats

Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató

No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a…

Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per…