Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Els osteïctis teleostis: peixos típics
Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels…
feldespat
Feldespat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de fórmula general XZ4O8 (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici i alumini).
Pertanyen al grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO 4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al 2 O 3 en totes tres dimensions de l’espai Tots els minerals d’aquest grup són solucions sòlides de l’ ortoclasa AlKSi 3 O 8 or, l’ albita NaAlSi 3 O 8 ab i l’ anortita CaAl 2 Si 3 O 8 an Tots els minerals d’aquest grup s’assemblen molt per les propietats físiques, però, segons la cristallització, formen dos subgrups el del feldespat de potassi i bari, de simetria monoclínica, i el de sodi-calci plagiòclasis, de simetria triclínica Els feldespats potàssics es…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base…
subgrup engendrat per una part d’un grup
Matemàtiques
Si A és una part no buida d’un grup G, subgrup que resulta de la intersecció de la família de subgrups de G que contenen A.
Hom diu, aleshores, que aquest és el subgrup de G engendrat per A És, per tant, el menor subgrup de G que conté A
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
sistema social
Sociologia
Conjunt de normes i captinences ideals d’una societat, un grup, etc, d’acord amb les quals s’organitzen les activitats, les funcions i la conducta dels seus components (individus i subgrups).
Terme creat per TParsons i EAShils, és usat sovint com a sinònim d'organització social
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…