Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
brotxatge

Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials,…
Sue Taylor Grafton
Literatura
Escriptora nord-americana.
Filla del novellista Cornelius Warren Grafton, el 1953 es graduà en literatura anglesa a la Universitat de la seva ciutat Els anys següents treballà en feines administratives diverses mentre començava a escriure Les seves primeres novelles passaren desapercebudes Des de mitjan anys seixanta es dedicà a escriure guions per a la televisió i adaptà obres de diferents autors, entre d’altres, d’ Agatha Christie , que la familiaritzaren en les tècniques de la novella policíaca El 1982 publicà “A” Is for Alibi , la primera de la sèrie de novelles de misteri protagonitzades per la detectiu Kinsey…
Auguste Lumière
Biologia
Biòleg i industrial francès.
Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment…
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del…
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…
acetal polivinílic
Química
Qualsevol dels polímers constituïts per acetals, en els quals l’alcohol combinat amb l’aldehid és alcohol polivinílic
.
Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest…
semàfor
Transports
Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.
En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…
túnel de Viella
Túnel viari
Túnel que comunica l’Alta Ribagorça amb la Vall d’Aran.
Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques,…
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…
art finlandès
art finlanès El Finlandia Hall de Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Finlàndia.
No tingué personalitat pròpia fins a la independència En escultura, la influència successiva dels francesos Rude, Carpeaux, Rodin i Bourdelle s’hi palesa des del 1870, que els escultors anaren a París En pintura, Estocolm, lloc de formació a la primera meitat del s XIX, fou substituït per Düsseldorf i, més endavant, per París, on Albert Edelfelt fou influït pel Manet preimpressionista Akseli Gallen-Kallela fou l’iniciador de l’art modern a Finlàndia, i també l’encarnació en l’art d’un esperit romanticonacional —conegut com a estil Kalevala — parallel al significat del Modernisme a Catalunya…