Resultats de la cerca

En un sol bacteri hi ha molts milers d’aquests sistemes La membrana interna dels mitocondris en té algunes que permeten de passar diversos metabòlits a través de la membrana així, n'hi ha per a l’ADP, ATP, fosfats, sucres, ions, hidroxils, àcids del cicle de Krebs, etc

És expressat sovint indicant quantes vegades el producte permet de liquidar o de transformar en sucres el propi pes de midó a temperatura i en un temps determinats El poder amilolític sol disminuir amb el temps d’emmagatzematge i per acció de temperatures elevades i d’excés d’àcid

Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…

Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible…

N'hi ha de dos tipus d’enfosquiment enzimàtic, degut a polifenoloxidases de la fruita i derivats, i d’enfosquiment no enzimàtic, degut a la reacció de Maillard o a la degradació i polimerització d’àcid ascòrbic o certs sucres Sol ésser una deterioració sucs de fruita, però a vegades és un procés voluntari color i aroma de la crosta del pa

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

S'obté de fonts riques en midó blat de moro, patates, sucres canya de sucre, remolatxa o cellulosa fusta, residus agrícoles, entre d’altres Els principals productors són els EUA i el Brasil amb prop d’un terç de la producció mundial cadascun, la Xina, l’Índia, França i Alemanya La fabricació de bioetanol genera un gran debat social, perquè exigeix grans extensions de monocultius, a més de produir CO 2 durant la combustió

Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent Desdejuni llet i torrades amb mantega o margarina i melmelada Una tassa de llet de 200 cc     1 ració grup lactis Tres o quatre torrades  1 ració grup farinàcies Una porció de mantega o margarina     10 g grup greixos Melmelada, un parell de cullerades grup compl sucres Esmorzar entrepà de pernil i suc de fruites Un panet gran   2 racions…

Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació

La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg