Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
aragonita
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_35653.jpg)
Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat càlcic, CaCO3, mineral dimorf de la calcita. Cristal·litza en la singonia ròmbica.
Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les…
zeunerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat de coure i urani, Cu (UO2)2 (AsO4sub;)2 ·10-16 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i Schneeberg, EUA…
dolomita
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_35678.jpg)
Dolomita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci i magnesi, CaMg(CO3)2.
Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l…
conca d’Òdena
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098887.jpg)
La conca d’Òdena vista des de la Tossa de Montbui
© Fototeca.cat
Sector central i més característic de la comarca de l’Anoia, obert en el curs mitjà del riu d’aquest nom (comarca estricta d’Igualada).
Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, a…
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és obtingut per…
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del…
niobita
Mineralogia i petrografia
Niobat de ferro i manganès, mineral isomorf de la tantalita, de cristalls tabulars, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
apatita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i pren formes prismàtiques en els cristalls inclosos, i tabulars en els cristalls implantats.
És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites i formacions…
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…