Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió…
física de l’estat sòlid
Física
Branca de la física de la matèria condensada que comprèn l’estudi de les propietats i l’estructura de la matèria sòlida, tant cristal·lina com no cristal·lina.
Constitueix la base teòrica de la ciència de materials i se serveix de disciplines com la cristallografia, la mecànica quàntica, l’òptica, la termodinàmica i l’electromagnetisme Hom considera l’article del 1907 d’Albert Einstein sobre la teoria de la calor específica dels sòlids on introduí la idea que les vibracions de la xarxa dels dels seus àtoms és responsable de les seves propietats termodinàmiques com el primer de la física de l’estat sòlid Ha estat fonamental per al desenvolupament de l’electrònica, en la creació dels transistors i en l’estudi de la composició i el…
transistor
Electrònica i informàtica
Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors.
modulador
Dispositiu, circuit o aparell emprat per a modular una ona o un corrent elèctric de freqüència i amplitud convenients.
Els moduladors poden ésser lineals o no lineals entre aquests darrers cal esmentar el modulador de Van der Bijl Els més corrents són els lineals Per a l’AM hom empra tubs electrònics o, actualment, transistors que fan la modulació per placa o per collector , per reixa o per base o bé per càtode o per emissor per a la modulació sense portadora hom utilitza circuits especials, com el modulador equilibrat i el modulador en anell Per a la FM hom empra varicaps o també el circuit anomenat tub , o transistor , de reactància Per a la modulació de fase hi ha diversos circuits…
amplificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud elèctrica.
Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…
tríode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.
Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió, etc…
piezoresistència
Física
Característica del cos que s’oposa de manera variable al pas del corrent elèctric segons la força mecànica a la que sigui sotmès.
Aquesta característica fou estudiada des de mitjan segle XX en cristalls de silici i de germani sotmesos a dopatge, i s’aprofità per a desenvolupar elements de circuit elèctric que exercien de sensors mecànics, sobretot a partir de silici Aquests sensors foren perfeccionats i miniaturitzats mitjançant processos nanotecnològics fins a esdevenir sistemes microelectromecànics MEMS al final del mateix segle, i es continua investigant per optimitzar el funcionament dels transistors de silici El 2006 un equip de físics dels EUA afirmaren observar el que anomenaren piezoresistència…
lògica d’injecció integrada
Electrònica i informàtica
Família de circuits lògics basats en el transistor bipolar.
El circuit consisteix en tres transistors npn multicollectors, amb els terminals collectors connectats per a formar una porta I Els multicollectors permeten d’obtenir funcions lògiques intermèdies A l’entrada de cada transistor hi ha una font de corrent, dita injector de corrent, constituïda per un transistor pnp Merged transistor l’emissor del qual és constituït per la base del transistor d’entrada A causa d’això la família lògica IIL presenta la densitat d’integració més alta de totes les famílies lògiques bipolars, amb un consum de potència molt menor que els circuits TTL ,…
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits…
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…