Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
premi Miquel de Palol
Literatura catalana
Premi de poesia en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1978, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1978 Cel de nit , d’Eudald Puig 1979 Memòria del cos , d’Àlex Susanna 1980 Terres perdudes , de Salvador Oliva 1981 Cants d’Hekatònim de Tifundis , de Joan Margarit 1982 Carrer d’hivern , de Víctor Obiols 1983 1983 , de Jordi Jové 1984 Llibre de les inauguracions , de Màrius Sampere 1985 Tres quaderns , de Joan Casas 1986 Memòria de la carn , de Josep Navarro 1987 desert 1988 Les ombres, Laocoont, les ombres , de Jacint Sala i Codony 1989 Vista cansada , d’Antoni Puigverd 1990 Enfora , de Lluís…
Federació Catalana de Natació

Escut de la Federació Catalana de Natació
© FCN
Natació
Organisme que regeix la pràctica de la natació a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona l’any 1921 per iniciativa del CN Barcelona, CN Athlètic i CN Sabadell i amb l’adhesió del Centre d’Esports de Lleida, del CN Mataró, del CN Pop de Badalona i de les entitats barcelonines Club de Mar, Ateneu Enciclopèdic Popular i Club los XX, inicialment sota el nom de Federació Catalana de Natació Amateur El seu primer president fou Jaume Mestres, representant del CNB, el qual oferí les seves installacions com a seu Des de bon començament es feu càrrec de l’organització dels Campionats de Catalunya, que en aquell moment complien la quarta edició El 1922 es constituí…
Joan Herrera i Torres

Joan Herrera i Torres
© iniciativa.cat
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la…
la Moreneta
Caseria
Caseria del municipi de Jumella (Múrcia), dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe, a l’W de la Canyada del Trigo.
Andreu Vallvé i Ventosa
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…
Jaume Roures i Llop

Jaume Roures i Llop
© Mediapro
Ràdio i televisió
Cinematografia
Editorial
Empresari de mitjans de comunicació i editorials.
Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews a l’Amèrica Central Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1984 en fou cap del departament de notícies 1983-86 i de produccions esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins el 1991 Fou responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques, on coordinà in situ els equips d’aquesta emissora…
, ,
L’estraperlo al camp: el cas dels cereals
El comerç de cereals 1939-1953 L’intervencionisme franquista sobre les produccions, els preus i la distribució va ser especialment intens a l’agricultura, i això generà també un actiu mercat negre, malauradament només conegut de manera parcial Un dels objectius essencials de la política agrària del primer franquisme va ser assolir l’autoabastament alimentari de la població L’autarquia agrària va manifestar-se, en primer lloc, en l’adopció d’una política orientada a potenciar la producció de cereals panificables, mitjançant un conjunt de normes que començaren afectant el blat i que…
Servicio Nacional de Cereales
Agronomia
Organisme dependent del ministeri d’agricultura de l’Estat espanyol, creat el 1967 com a resultat de la transformació del Servicio Nacional del Trigo, constituït l’any 1937 a Burgos.
L’objectiu d’aquest organisme era l’ordenació de la producció, compra i distribució dels cereals mitjançant una xarxa de sitges A aquest fi els conreadors havien de declarar i vendre a l’esmentat organisme la collita disponible per tal de vendre als preus fixats per l’administració Per al finançament el SNC disposava d’un conveni amb la banca privada, car aquesta descomptava els pagarés amb els que el SNC abonava als agricultors, pagarés que eren redescomptables al Banc d’Espanya L’any 1971 fou substituït pel Servicio Nacional de Productos Agrarios SENPA
La Industrial Farinera de Reus
Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…