Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la realitat del fet…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel…

Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951 Les hores retrobades , de Joan Vinyoli 1952 Cant espiritual , de Blai Bonet 1953 Paraules al vent , de Miquel Martí i Pol…

Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant Acuita’t, doncs…

Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que…

Situació L’església de Santa Magdalena de Puigbarral es pot localitzar a l’extrem nord-est del terme de Terrassa L’edifici reposa sobre un petit turó, a uns 400 m d’altitud, a la banda esquerra de la riera de les Arenes És dins d’una finca privada, envoltada per conreus i bosc El mas de Can Petit hi queda a prop Mapa 392M781 Situació 31TDG187051 Per accedir a l’església hem d’agafar la carretera de Terrassa a Talamanca En el quilòmetre 2,5 hem de girar a la dreta, cap a Matadepera A 500 m del trencall i una vegada passat el pont de la Riera de les Arenes ens trobem, a la dreta, amb el camí…

Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que mantingué en…