Situació
L’església de Santa Magdalena de Puigbarral es pot localitzar a l’extrem nord-est del terme de Terrassa. L’edifici reposa sobre un petit turó, a uns 400 m d’altitud, a la banda esquerra de la riera de les Arenes. És dins d’una finca privada, envoltada per conreus i bosc. El mas de Can Petit hi queda a prop.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG187051.
Per accedir a l’església hem d’agafar la carretera de Terrassa a Talamanca. En el quilòmetre 2,5 hem de girar a la dreta, cap a Matadepera. A 500 m del trencall i una vegada passat el pont de la Riera de les Arenes ens trobem, a la dreta, amb el camí privat que ens condueix davant la porta de la finca. (NPeP)
Història
Les notícies documentals que tenim d’aquesta església són molt tardanes. La primera referència escrita que n’hem trobat correspon al bandejament que el bisbe de Barcelona hi feu de la priora i de dues altres monges del veí monestir de Santa Margarida del Mojal l’any 1303, per la vida dissoluta que duien. Cinc anys després apareix la primera notícia de l’existència d’una comunitat de monges dedicades a corregir-se elles mateixes, o a acollir altres dones d’anterior vida lleugera amb voluntat d’esmena. Ignorem si l’existència d’aquesta comunitat de “magdalenes” o “penedides” fou deguda a la reclusió de les monges provinents del Mojal, o bé si ja provenia d’abans.
D’aquests anys és la donació de la capella de Santa Magdalena feta pel prior de Terrassa al donat Jurnós de Besant (any 1318), segurament a fi d’assegurar el culte a les monges que hi residien.
La comunitat de Santa Magdalena seguia la regla de sant Agustí i depenia del prior de Terrassa, priorat que alhora estava subjecte al de Sant Ruf de Marsella.
El 1372 es fundava a Barcelona un convent de “magdalenes”, al carrer que encara avui dia conserva aquest nom; s’ha dit si fou fundat per monges procedents de Puigbarral, però, si fou així, no n’ha quedat cap constància documental.
A la darreria del segle XV la vida a Puigbarral era molt precària; el bisbe de Barcelona Frederic de Borja, vist que el monestir “quasi in totum est dirrutum” autoritzà una capta; ho repeteix l’any, 1483 ja que el monestir “per les gents i les guerres és derruit i destruit”. La comunitat, unida el 1535 a la de Barcelona, mena una vida esllanguida i trista durant tot el segle XVI; a la darreria del mateix segle les priores de Barcelona actuen també com a priores de Puigbarral.
Finalment, les monges abandonen la casa; l’any 1613 hi estableixen en Francesc Petit perquè en tingui cura. A partir d’aleshores s’hi celebraven només alguns aplecs i processons: Matadepera hi feia l’aplec el dilluns de Pasqua granada.
Pels volts del 1900 s’ensulsià l’edifici. Fou restaurat entre els anys 1950 i 1956. (RVR)
Església
Santa Magdalena de Puigbarral era la capella d’un antic monestir de monges agustinianes. Tot i que està molt reformada és l’únic conservat d’aquest cenobi.
L’església consta de planta rectangular i un absis ben orientat que presenta arc triomfal de mig punt. La coberta actual és de fusteria. Possiblement l’original també ho era, ja que els murs laterals són molt prims i no podrien suportar la pressió d’una volta de canó. Per la mateixa raó hi ha contraforts moderns adossats al mur sud de l’edifici.
El parament constructiu de l’edifici és molt irregular; és format per grans pedres tallades combinades amb grossos còdols de riera escapçats. En alguns punts dels murs i de l’absis, podem observar fragments d’opus spicatum.
Finestra d’esqueixada simple situada a l’absis de l’església.
D. Ferran
L’església té una petita finestra d’esqueixada simple a la part sud de l’absis. Un bloc monolític en forma d’arc de mig punt la cobreix per la part superior, amb la particularitat que el bloc també està retallat per la part interior amb la mateixa forma. Un exemple semblant es troba a Sant Quirze d’Olmells, a l’Alt Empordà. La ubicació poc corrent d’aquesta finestra a migjorn de l’absis pot explicar-se des del punt de vista de l’aprofitament de la llum solar sobre l’altar.
A més de la coberta i dels contraforts hi ha altres elements constructius moderns com són la porta d’accés adovellada i descentrada i el campanar de cadireta situat sobre l’arc triomfal de l’absis.
L’església estava en runes a principi de segle. La reconstrucció del 1956 és la que ha donat part de l’aspecte actual a Santa Magdalena de Puigbarral.
La finestra de l’absis i la presència de l’opus spicatum ha fet determinar a alguns autors l’origen preromànic d’aquesta església. En línies generals, la part romànica de l’edifici podria correspondre al segle XIII. (NPeP)
Bibliografia
- Armengol, 1966
- Ferrando, 1983, pàg. 215
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 298
- Ballbé, 1988, pàgs. 217-222
- Buron, 1980, pàg. 335
- Casanovas, 1987, pàg. 19