Resultats de la cerca

La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la…

Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…

Pot ésser per la redistribució, biotransformació fonamentalment a nivell hepàtic, eliminació pulmonar, urinària, digestiva i altres i ús d’antídots Hom designa també amb el terme desintoxicació el tractament de curta durada en règim hospitalari de pacients amb dependència de substàncies psicoactives, sovint previ als tractaments de deshabituació i rehabilitació

El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics

Definició És anomenada hiperparatiroïdisme la producció exagerada i persistent d’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina un increment de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes i tipus L’augment de la secreció paratiroidal pot correspondre a diversos mecanismes causals, de manera que hom diferencia, bàsicament, entre hiperparatiroïdisme primari i hiperparatiroïdisme secundari L’ hiperparatiroïdisme primari és un trastorn molt poc freqüent, provocat per una anomalia en…

Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cellular de la dopamina Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot Llur ús pot provocar efectes adversos importants sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític

Hom porta a terme la uretrografia miccional introduint un catèter a través de la uretra i injectant una substància de contrast dins de la bufeta urinària, després de la qual cosa practica diverses radiografies mentre que la persona sotmesa a l’estudi efectua la micció Hom realitza la uretrografia retrògrada després de la introducció d’una substància de contrast a través del meat uretral

És utilitzada per a l’examen de la mucosa, de la cavitat vesical i de la funció excretora pielouretral mitjançant la cromocistoscòpia

Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries  diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides…

El símptoma principal és l’excés en l’eliminació urinària poliúria intensíssima per dèficit en la capacitat de concentració de l’orina És anomenada insípida a fi de distingir-la de la diabetis mellitus , atès que aquella no presenta glucosa a l’orina ni té cap relació amb el trastorn del metabolisme hidrocarbonat La forma més genuïna de diabetis insípida té per causa un dèficit en la secreció d’hormona antidiürètica per part de la hipòfisi