Resultats de la cerca

Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001…

Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…

Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…

El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö ‘Salutació pagana’, 1930, caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme El volum Ujmódi pásztorok éneke ‘Cant de pastors de nova mena’, 1931 fou prohibit com a ofensiu a la religió A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social Lábadozó szel ‘Vent convalescent’, 1933 trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric Férfinapló ‘Diari d’un home’ Meredek út ‘Camí rost’, 1938 li donà una qualitat de…

Enginyer, fou tècnic de la ràdio i la televisió El 1948 formà el Groupe de Recherches de Musique Concrète, on collaboraren Messiaen, Boulez i Stockhausen Creador de la música concreta , la seva primera obra en aquest camp fou el Concert de bruits 1948, que fou seguida de Étude aux chemins de fer Étude aux tourniquess 1948, L’Oiseau “RAL" 1950, etc Amb PHenry compongué Bidule en ut 1950, Symphonie pour un homme seul 1951 i, sobretot, l’òpera experimental Orphée 1953 Escriví À la recherche d’une musique concrète 1952, Traité des objets musicaux 1966 i Solfège de l’objet sonore 1967…

El despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres Una de les primeres referències d’aquest indret data del 1078, any en què el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell Tot i que no es disposa de notícies històriques documentals d’època medieval de l’església de Sant Pere, es pot suposar que un cop es va…

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…

L’actual despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda de migjorn 720 m d’altitud El lloc de Casterlenes, des d’antic, era una quadra fronterera del terme de Capella Una de les primeres referències de l’indret data del l’any 1078, quan el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de tal manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent…

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de…